EUPV-IR REGISTRA EN LA JUNTA ELECTORAL D’ALACANT LA SEUA CANDIDATURA PER ALACANT

AQUESTA CANDIDATURA ESTÀ ENCAPÇALADA PER MIGUEL ÁNGEL PAVÓN COM REFERENT DE LA POLÍTICA PROPERA I HONESTA

La formació d’esquerres critica que PSOE i PP menyspreen a la província amb candidats que ni viuen ni coneixen els problemes d’Alacant.

Dimecres 30 pel matí la coalició Esquerra Unida del País Valencià -Izquierda Republicana (EUPV-IR) ha registrat davant la Junta Electoral d’Alacant la seua candidatura per a les pròximes eleccions a Corts Generals. El candidat al Congrés Miguel Ángel Pavón ha expressat la seua satisfacció “per unes llistes que s’han configurat amb persones properes al dia a dia de les nostres localitats i comarques, coneixedores dels nostres problemes”. En les llistes al Congrés i al Senat destaquen, al costat del candidat Miguel Ángel Pavón, d’àmplia trajectòria ecologista en comarques com l’Alacantí, el Baix Vinalopó o la Vega Baixa, persones com José Manuel Martínez Andreu, regidor en l’Ajuntament de Torrevella i referent de l’esquerra que no claudica davant l’urbanisme salvatge, Domingo Orgilés i María Luisa Martínez, d’Elda, coneixedors dels problemes laborals que pateixen els treballadors de l’Alt Vinalopó, Purificació Cortesa, coordinadora d’Esquerra Unida de’lAlfás del Pi que està realitzant un gran treball polític en la Marina Baixa, o José Antonio Fernández Cabello, coordinador i persona de referència en el col·lectiu de la ciutat d’Alacant.

En paraules de Miguel Ángel Pavón, “és lamentable el menyspreu amb el qual tant el PSOE com el PP tracten a les comarques alacantines, amb candidatures cuinades a Madrid i caps de llista que ni viuen ni coneixen la nostra realitat”. Pavón espera que en aquesta campanya es comence a parlar de propostes serioses i s’abandone d’una vegada la tómbola poc creïble que tant PSOE com PP estan creant entorn de problemes derivats del canvi de cicle de l’economia.

Des de EUPV-IR considerem aquesta cita electoral clau per al futur de l’estat espanyol, que no es pot permetre ni que els sectors més reaccionaris de la societat adquirisquen major protagonisme de la mà del PP, ni que el PSOE gire cada vegada més al centre, postergant sine die les millores de les condicions laborals dels treballadors, el fre a la destrucció del territori o la defensa de serveis públics com la sanitat, l’educació i el transport.